Els amants de l’atletisme celebren l’excepcionalitat d’aquest estiu. Només tres setmanes després de la conclusió del Campionat del Món en Eugene, apunta en l’horitzó altre gran esdeveniment: en aquest cas, el Campionat d’Europa (15-21 d’agost a Munic). Després dels bons resultats obtinguts per la delegació espanyola en el certamen universal, l’Europeu promet fortes emocions i, sobretot, desperta il·lusionants expectatives. Respecte a la Comunitat de l’Esport, viatgen a Alemanya huit atletes. Els valencians que han entrat en la llista de Pepe Peiró, formada per 93 atletes (51 homes i 42 dones) són: Laura Méndez (Platges de Castelló) en marató; Claudia Conte (Platges de Castelló) en heptatló; Carmen Marco (València CA) en el relleu 4×100; Víctor Ruiz (Platges de Castelló) en 3.000 m obstacles; Quique Llopis (Gandia Alpesa) en 110 m barres; Eusebio Càceres (independent) en longitud, Pablo Torrijos (Platges de Castelló) i Marcos Ruiz en triple salt.
Eusebio Càceres, de 30 anys, ve de ser huité en Eugene. Sent un resultat meritori (de fet, és la tercera ocasió en què aconseguia plaça de finalista en un Mundial a l’aire lliure, després de la quarta posició a Moscou 20213 i la setena a Doha 2019), Eusebio no va quedar plenament satisfet. Ni per les marques (8,03 en la qualificació, 7,93m en la final) ni pel lloc ocupat, ni per les sensacions (molèsties en el turmell esquerre durant la final). En la transició entre el Mundial d’Eugene i l’Europeu de Munic, el saltador d’Onil ha continuat tractant-se d’aquesta malaltia. Sembla que podrà competir amb, almenys, unes certes garanties.
Per part seua, Claudia Conte continua traient forces d’on a penes queden, però amb una mentalitat i una motivació de ferro. Així es troba la “combinera” castellonenca a pocs dies d’afrontar el seu primer Europeu absolut. Claudia, de 22 anys, ha hagut de fer front a una temporada molt dura. Sobretot, per la disputa de dos grans tornejos que, en principi, no figuraven en el seu particular full de ruta: el Mundial sota sostre a Belgrad i el Mundial a l’aire lliure en Eugene. En tots els esdeveniments, l’atleta ha respost i ha confirmat el que és, una excel·lent competidora. De fet, sense anar més lluny, fa a penes 3 setmanes, en el certamen universal d’Eugene va somiar amb el rècord d’Espanya d’heptatló. Al final, va haver de “conformar-se” amb fer marca personal, 6.194 punts.
Per a Enrique Llopis és el seu moment. És el seu torneig. Condicionat pels problemes físics fins a, pràcticament, el mes de maig, l’atleta de Bellreguard no va arribar en les millors condicions al recent Mundial d’Eugene. Malgrat tot, va anar de menys a més i signe una actuació molt correcta. Va superar in extremis les sèries inicials per a accedir a les semifinals (entre com a 24é i últim amb un crono discret de 13.58). Ja en les semifinals, va establir el 16é millor temps amb un registre de 14.44, a només 3 centèsimes més de la seua millor marca de sempre. Això sí, en una classificació imaginària i parcial només d’europeus, Llopis, de 21 anys, va ser el seté corredor de tanques continental en Eugene, dada que li motiva i que li fa tindre esperances de cara al seu gran objectiu a Munic: convertir-se en un dels 8 competidors en la gran final.
Torrijos arriba curt de preparació i amb poques competicions prèvies. Pablo no va poder brillar en el Mundial d’Eugene. Del total de 28 participants, el triplista castellonenc va ocupar la plaça 23a. A més, amb una marca discreta, 16,32m. La lògica indica que l’atleta castellonenc arriba millor a Munic, on espera eixir d’aqueixa espècie de travessia pel desert en la qual es troba immers des que es va lesionar pocs minuts abans de competir en els Jocs Olímpics de Tòquio, en ple calfament. Després de perdre’s la temporada de pista coberta, l’esportista no va poder entrenar amb normalitat fins a, pràcticament, principis de maig. La seua millor marca del curs, 16,72m, va arribar en el Campionat d’Espanya, en Nerja. Torrijos, de 30 anys, es disposa a afrontar el seu quart Europeu a l’aire lliure. A Zuric 2014 i a Amsterdam 2018, va ser huité. A Berlín 2018, va concloure en una brillant cinquena plaça.
La jove atleta oriolana Carmen Marco, de 22 anys, és una de les sis velocistes convocades per al relleu 4×100. Serà en el mateix esdeveniment quan Pepe Peiró, el seleccionador nacional, decidisca les quatre atletes triades i descarte a les altres dues. En principi, i atés el gran nivell mostrat pel quartet que va competir en el Mundial d’Eugene, Carmen el té complicat.
Laura Méndez espera tindre més fortuna que en els JJOO de Tòquio, on es va veure obligada a abandonar víctima de les adverses condicions climatològiques. Un altre dels seus objectius passa per convertir-se en la millor de les 4 espanyoles que disputen la marató.
Mentrestant, Víctor Ruiz espera semblar-se a l’atleta competitiu de les setmanes prèvies a Eugene i no a l’esportista que no va obtindre el resultat esperat en els 3.000m obstacles del certamen mundialista. Si està en les seues marques, el fondista d’Utiel té opcions d’aconseguir la final.
Finalment, Marcos Ruiz torna a ser una incògnita en el triple salt. Se li pressuposa un gran potencial, però mai l’ha plasmat en un gran esdeveniment.
