La Marató València Trinidad Alfonso 2022 recupera la normalitat, després de dos anys de limitacions imposades per la pandèmia de la COVID-19, i aconsegueix superar les xifres d’impacte econòmic de 2019. L’esdeveniment, celebrat ja sense restriccions el 4 de desembre del passat any, va deixar a València i voltants una despesa turística pròxima als 27 milions d’euros (26.852.359€), la qual cosa suposa un augment del 12,8% en termes reals respecte a l’edició de 2019.
Aquest important increment té la seua explicació en la destacada participació de corredors estrangers que, per primera vegada, va superar el pes dels nacionals. En 2022 la xifra de corredors estrangers va aconseguir les 14.400 persones, la qual cosa suposa el 52% del total, enfront del 35% que representava en 2019. Els participants procedents d’altres països generen una major despesa individual, 136,2 euros de despesa mig diària, enfront de 116 euros dels corredors nacionals.
Segons revela l’Informe d’Impacte Econòmic de la prova elaborat per l’Ivie (Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques), l’Organització va destinar a la celebració de la 42 edició una despesa de 5,8 milions euros, un 3,4% més que en 2019. Això significa que per cada euro gastat en l’organització s’han generat 4,6 euros de despesa turística, un clar indicador de l’efecte multiplicador que la marató té en l’economia valenciana.
Dels 5,8 milions de despesa associada a l’organització de la Marató València 2022, un 41% es finança amb l’aportació de patrocinadors, un 48% amb les inscripcions dels corredors i un 11% procedeix d’altres ingressos per activitats diverses i aportacions d’institucions públiques, com l’Ajuntament de València, coorganitzador de l’esdeveniment al costat de Societat Esportiva Correcaminos.
Els 32,7 milions d’euros que sumen la despesa associada a organització i a participants i els seus acompanyants generen un impacte total en la producció de l’economia valenciana (vendes de les empreses) de 58,6 milions d’euros. Això es tradueix en un impacte real sobre la renda valenciana (valor afegit o PIB, és a dir, sous, salaris i beneficis de les empreses) que en 2022 va aconseguir els 17,4 milions d’euros, un 5,2% més que en 2019 en termes reals.
Per tant, per cada euro de despesa inicial invertida en l’organització de l’esdeveniment s’han generat 3 euros de renda (PIB) en l’economia valenciana. A més, també s’ha registrat un augment en la repercussió sobre l’ocupació, generant l’equivalent a 571 llocs de treball a temps complet a l’any, la qual cosa suposa un increment del 9% respecte a l’edició de 2019. Aquest efecte tractor s’ha anat ampliant i, en l’última dècada, els impactes que la celebració de la Marató tenen a la província de València s’han multiplicat quasi per 9, en el cas de la renda generada, i per 11, en el cas de l’ocupació.
Impacte fiscal: 9 milions d’euros per a les arques públiques
En aquesta edició, l’informe de l’Ivie inclou també una anàlisi de l’impacte fiscal de la Marató, perquè tant les despeses associades a l’organització com els dels participants i els seus acompanyants augmenten la recaptació fiscal, via imposats i cotitzacions. Ho fan de manera directa, en tractar-se d’una despesa subjecta a diferents tipus d’impost, i de manera indirecta i induïda, a través de l’augment de l’activitat productiva i el consum a la regió. En total, la prova va aportar a les arques públiques 9 milions d’euros, la qual cosa es tradueix en què per cada euro gastat en l’organització, es va generar 1,5 en impostos recaptats.
D’aquests 9 milions d’ingressos per a les administracions públiques, el 11,7% són imposats suportats i/o recaptats directament pel comité organitzador l’esdeveniment, mentre que la quantitat restant és generada de manera indirecta i induïda per aqueixa despesa inicial i per l’arribada de corredors i els seus acompanyants.
Segons Joaquín Maudos, director de l’estudi, “la Marató s’ha anat consolidant any rere any en un atractiu més de la ciutat de València. A més, té un impacte econòmic creixent que es tradueix en més renda i ocupació per a les valencianes i valencians i en ingressos per a les arques públiques. Si per cada euro que es gasta en la seua organització s’aconsegueixen tres euros de renda, és una clara demostració de la rendibilitat social que té celebrar la marató a València”.
El comité de direcció de la Marató València Trinidad Alfonso també fa un balanç molt positiu de les xifres i dades que llança aquest rigorós informe. Així, Paco Borao, president de la SD Correcaminos, va afirmar que “la Marató València és un generador incansable de bones notícies per a la ciutat, tant a nivell de l’experiència que s’emporta el corredor que ens visita com de l’important valor turístic, econòmic i social que deixa a València cada edició de la prova. I esperem mantindre aquest creixement conjunt”.
Per part seua, Javier Mateo, regidor d’Esports de l’Ajuntament de València, va explicar que “les dades reforcen el relat que la Marató València és positiu per a la ciutat. No hi ha cap dubte. L’Ajuntament de València continuarà donant suport a aquest esdeveniment per a reforçar la ‘marca València’ per tot el món”.
Finalment, Juan Miguel Gómez, director de la Fundació Trinidad Alfonso, col·laborador principal de la carrera, va recordar que “per a la Fundació és clau formar part d’un esdeveniment que repercuteix positivament en molts dels aspectes de la societat valenciana, com s’ha vist a nivell turístic, econòmic, fiscal, o empresarial, i que puguem acostar-nos any rere any a un model de esdeveniment esportiu sostenible econòmicament”.
Descàrrega informe impacte econòmic complet
Estudi d’impacte econòmic de la 42a Marató València Trinidad Alfonso realitzat pel següent equip investigador:
- Joaquín Maudos (Ivie i Universitat de València)
- Eva Benages (Ivie i Universitat de València)
