Adeu París; hola Los Angeles. Els Jocs Olímpics de 2024 han tocat la seua fi amb el botí de 18 medalles per a una delegació espanyola que ha comptat amb 30 esportistes valencians. D’ells, 23 pertanyen al Projecte FER, programa de beques impulsat per la Fundació Trinidad Alfonso, i han sigut diversos els assoliments aconseguits en dos setmanes frenètiques en la capital francesa.
Dels metalls obtinguts per Abel Ruiz i Cristhian Mosquera -en futbol-, Vega Gimeno i Sandra Ygueravide -en bàsquet 3×3- i per Sara Sorribes -en el dobles femení de tenis-, als diplomes de Quique Llopis -110 metres barres-, José Quiles -boxege-, Lola Riera -hoquei herba-, Pablo Herrera -voleibol de platja-, Sebastián Mora -ciclisme en pista-, Tristiani Mosakhlishvili -judo- i Leslie Romero -escalada de velocitat-. Estos són els èxits més destacats dels esportistes de la Comunitat Valenciana.
Abel Ruiz i Cristhian Mosquera, or en futbol
L’èxit d’una família. La Selecció Espanyola de futbol dirigida per Santi Dénia va posar fi a un malefici 32 anys després del primer or que Espanya es va penjar en futbol a Barcelona 1992. Va ser al Parc dels Prínceps, precisament el mateix escenari on el combinat nacional va perdre la final de l’Eurocopa en 1984. Una altra fita de fa 40 anys. I en la gesta de París han estat dos valencians: el capità i actual futbolista del Girona Abel Ruiz, i el central del València, Cristhian Mosquera. Tots dos han tingut minuts i el davanter ha sigut part essencial de l’èxit, amb un gol enfront del Japó en quarts de final i una assistència.
Vega Gimeno i Sandra Ygueravide, la plata més inesperada en bàsquet 3x3
Les dos valencianes, al costat de Juana Camilión i Gracia Alonso d’Ermini, van aconseguir una plata que, dos mesos #arrere, mai hagueren somiat. Una canastra d’esquena i sobre la botzina d’esta última va classificar a Espanya per als Jocs en el Preolímpic de Debrecen. Després, una vegada ja a París, les #xic de Vega i Sandra -les dos autèntiques líders del conjunt espanyol- van aconseguir ficar-se directament en semifinals després d’acabar segones la fase de grups. Ho van fer a través d’un quàdruple empat en el qual van eixir triomfadores.
“Érem a la sala de jugadores veient el resultat per la tele, al costat de les #xic del Canadà. Els vam dir que eren elles les que havien classificat com a segones i, per tant, es deslliuraven de jugar les habitacions, però de sobte va entrar l’emissari de FIBA i va informar que Espanya estava en semifinals. Imagineu què pensarien les canadenques… No ens ho créiem”, comentava la mateixa Vega Gimeno en Veus de Comunitat Especial Paris 2024, el pòdcast de la Fundació Trinidad Alfonso durant la cita olímpica, que continuarà en la paralímpica des del pròxim 27 d’agost.
Ha sigut l’any del debut d’Espanya en esta disciplina en uns Jocs -es va estrenar a Tòquio, en 2021- i s’ha saldat amb un metall tan merescut com inesperat. Per a aconseguir-ho, les #xic van doblegar a Azerbaiyan i França en dos primeres trobades de molt de múscul, però es van complicar en la segona jornada de partits davant els Estats Units i la Xina. No obstant això, un nou arreón de victòries enfront d’Austràlia i el Canadà va possibilitar certificar el passe a la següent ronda, malgrat la derrota enfront d’Alemanya, fet i fet campiona olímpica. En semis, va haver-hi èpica en el triomf de nou davant les estatunidenques; en la final contra les germàniques, va poder caure perfectament l’or en una modalitat on “pot passar de tot”.
Sara Sorribes és de bronze
La tennista castellonenca, que va formar part del Projecte FER en els seus primers passos com a professional, va aconseguir la medalla de bronze en el quadre de dobles femení de Paris 2024 després d’imposar-se, al costat de la càntabra Cristina Bucsa, a la dupla txeca formada per Karolina Muchova i Linda Noskova. Va ser de manera contundent, en dos sets, i després d’un partidazo. Ambdues van contribuir a la consagració del tenis espanyol en uns Jocs, perquè van emular a Arantxa Sánchez i Conchita Martínez plata a Barcelona 1992 i bronze Atlanta 1996-, Conchita Martínez i Virginia Ruano -plata a Atenes 2004- i Anabel Medina i Virgínia Ruà -plata a Pequín 2008- com a medallistes olímpiques de dobles femení.
Sorribes es va llevar així la seua espina del quadre individual, en el qual va caure en primera ronda davant la també txeca Krejcikova. “Per a mi, és que és un somni increïble, em sembla al·lucinant estar en una línia d’èxit del tenis femení espanyol”, comentava en la capital gal·la una jugadora que considera la seua carrera “mil vegades millor del que haguera somiat” quan era una jove impulsada en el Projecte FER.
Quique Llopis, ‘medalla de xocolate’
Qui no va aconseguir metall per molt poc va ser el corredor de tanques Quique Llopis. El mag de Bellreguard va complir amb el seu objectiu: ficar-se en la gran final. Va ser l’únic europeu d’una carrera vibrant, en la qual, de no ser per un toc amb Daniel Roberts entre la primera i segona tanca, haguera pogut estar, potser, en temps de medalla. La plata i el bronze dels 110 metres tanques de París van quedar en cronos de 13.09, precisament la marca personal de Quique Llopis reeixida fa escassos dos mesos en el Campionat d’Espanya de La Nucia. De fet, un dels reptes del valencià -que no necessàriament el seu objectiu- era el de rebaixar tal marca i fins i tot acostar-se a la plusmarca nacional d’Orlando Ortega -13,04-. No va poder ser, però ho va barallar i va entrar directament a l’Olimp de l’atletisme espanyol.
Això sí, Llopis és un mag exigent. I, al seu torn, un exemple de creixement, paciència i resiliència. En cap moment del torneig olímpic va defugir que el seu propòsit era ser finalista i el seu crit d’alegria quan es va veure segon en la sèrie de semifinals, només per darrere de Gran Holloway -la bala americana que es va penjar l’or- li va fer llevar-se un pes de damunt. L’entrenador de Quique, Toni Puig, el va deixar clar en Veus de Comunitat abans que el seu pupil afrontara eixa sèrie del dimecres: “Cal parlar clarament, la final és l’objectiu i està per a complir-lo. Els desitjos són una cosa efímera”. Quique es va enfrontar al seu somni sense titubejos i, el dijous, va escriure el seu nom entre els millors corredors de tanques de la Terra.
Honors a Pablo Herrera, José Quiles, Sebastián Mora…
Però els Jocs Olímpics no sempre conclouen banyats en glòria. Altres esportistes valencians han tornat de París prop dels seus objectius i amb èxits no necessàriament decorats amb una medalla. Pablo Herrera es va convertir en el jugador de voleibol de platja amb més participacions olímpiques de la història i va superar, per primera vegada al costat d’Adrián Gavira, la barrera dels octaus de final. Mentres, en boxa, José Quiles es va portar un diploma al seu Elda natal després de caure en quarts davant l’uzbek Xhalokov, el púgil campió del món. A més, Sebastián Mora va provar les mels de la impotència per una caiguda del seu company, Albert Torres, en la prova de Madison de ciclisme en pista celebrada el dissabte. Una desqualificació de l’equip holandés va permetre que accediren a l’octava plaça després de la decisió mèdica de no deixar retornar a la competició al balear.
Amb menys opcions, però amb l’horitzó molt obert de cara a un futur prometedor, van tornar les valencianes del conjunt de gimnàstica rítmica, Patricia Pérez i Mireia Martínez, i les individuals Polina Berezina i Alba Bautista. No van poder accedir a les seues respectives finals malgrat que, en el cas de l’equip, es trobaven entre les favorites al títol. En handbol, les Guerreres de Lara González i Paula Arcos també van tornar amb la motxilla plena d’aprenentatge després de caure eliminades en primera ronda, sense victòries.
Resultats dels esportistes valencians en els Jocs de París
Fàtima Diame – 8a en la classificació de salt de longitud. Es va quedar sense final per poc amb un salt de 6,52 metres.
Thierry Ndikumwenayo – 9é en la carrera de 10.000 metres i a un pas del diploma després d’una gran carrera amb rècord d’Espanya: 26:49:49. Va ser 15é en els 5.000 metres, a la final dels quals va accedir requalificat després d’una aparatosa caiguda en la sèrie
Jorge Ureña – 20é en decatló amb 7096 punts.
Quique Llopis – 4t en 110 metres barres amb una marca de 13.20. A punt de penjar-se una medalla olímpica sent l’únic europeu de la final.
Vega Gimeno i Sandra Ygueravide – Plata en el torneig de bàsquet 3×3. Van superar als Estats Units en semifinals després de ficar-se segones en fase de grups.
Lara González i Paula Arcos – Eliminades en primera fase d’handbol amb derrotes enfront del Brasil, Angola, Holanda, Hongria i França.
José Quiles – Diploma. Va caure en quarts de final davant el campió del món del seu pes (-57 kg) i es va quedar a les portes del bronze
Sebastián Mora – 8é en al prova de madison de ciclisme en pista al costat d’Albert Torres.
Leslie Romero – 8a en escala de velocitat
Abel Ruiz i Cristhian Mosquera – Or. Campions olímpics de futbol 32 anys després dels Jocs de Barcelona i derrotant a l’amfitriona en la pròrroga
Laura Casabuena i Néstor Abad – Cayeron en les seues respectives rondes de classificació. Néstor no va poder accedir a la final de l’all around ni en el concurs per equips ni en l’individual.
Mireia Martínez i Patricia Pérez – Quedaron fuera de la final per conjunts de gimnàstica rítmica.
Polina Berezina i Alba Bautista – 15a i 20a, respectivament, en l’all around. No van accedir a la final.
Lola Riera – Diploma per a Lola i les seues ‘Xarxa Estics’ després d’un gran torneig. Van caure davant Bèlgica en quarts de final.
Salva Cases – Va caure en el segon combat, en un durador Golden Score de 6 minuts, enfront del mongol Batzaya. En el torneig per equips, en octaus contra el Japó.
Tatiani Mosakhlishvili – Diploma en judo -90 kg. Va caure en semifinals davant el georgià Bekauri i en el combat pel bronze davant el grec Tselidis.
Ángela Martínez – 10a en els 10 quilòmetres de natació en aigües obertes. A només quatre segons del diploma i després d’una descomunal remuntada
Alba Herrero – Al costat de l’equip nacional del relleu femení de 4×200 lliures, en natació, l’eldense va quedar fora de la final. Espanya va ser octava i Alba va aconseguir la millor marca del quartet.
Sara Sorribes – Bronce en dobles femení de tenis al costat de Cristina Bucsa. En individual i en dobles mixt, amb Granollers, eliminada en primera ronda
Pedro Martínez Portero – Eliminat en primera ronda del quadre individual masculí
Roberto Sánchez Mantecón – Plaza número 36é en el triatló masculí, que va haver de ser ajornat una mica més de 24 hores. Primer triatleta valencià en la història dels Jocs Olímpics
Pablo Herrera – Va aconseguir els quarts de final del torneig masculí de voleibol de platja, el seu millor resultat olímpic des de la plata aconseguida a Atenes
Lili Fernández i Paula Soria – Després d’un cicle olímpic de molts obstacles, la parella alacantí va quallar un gran torneig i va classificar per a octaus de final. Van caure davant la parella suïssa, fet i fet bronze.
