La Copa Faulcombridge ja és ací. A partir d’este diumenge, arranca en el Club de Tenis València el torneig internacional de tenis per antonomàsia de la Comunitat de l’Esport. El seu cap visible és Pablo Andújar, qui va ser requerit per la Junta Directiva del club per a reprendre una competició que havia perdut el seu nom uns vint anys #arrere. I és que, des que la Faulcombridge tirara a rodar en 1933, va trobar amb el seu màxim apogeu en la dècada dels 60 i 70, quan figures com Manolo Santana i Bjorn Borg van jugar i van guanyar. València va mantindre, ja en el segle XXI, el seu torneig internacional ATP 250. Més tard, va anar 500, fins que el tenis professional va desaparéixer de la ciutat. És en 2022 quan Andújar reprén la competició, que enguany ha tornat a ascendir a categoria ATP Challenger 125.
“Este torneig té moltíssima història. Jo ho recorde de quan venia, sent xicotet, i veia a jugadors professionals jugar la Copa Faulcombridge. Per a mi eren jugadorazos, i això que en aquella època es tractava d’un torneig nacional, i no internacional”, reflexiona Pablo Andújar en la Fundació Trinidad Alfonso, entitat presidida per Juan Roig que dona suport a l’esdeveniment dins del seu programa de suport a competicions PAC_CV, posat en marxa de la mà del Comité Olímpic Espanyol (COE). “Vam fer un Challenger 90 que va eixir molt bé, i a partir de #ací vam anar creixent a poc a poc. Quan se’m planteja este repte, pense que el torneig per antonomàsia del Club de Tenis València és la Copa Faulcombridge. Feia 20 anys que no es feia i és ací quan ho reprenem”, compte.
Copa Faulcombridge. És precisament el nom de torneig un dels punts forts, de caràcter històric, el component que aporta un toc afegit de romanticisme: “El nom fa que el membre del club senta que és una Copa que és seua. Té molta història darrere i grans jugadors que han passat per #ací, i això fa que tots els que som del club, fem el torneig més nostre. Alguna cosa semblança del que fan a Barcelona amb el Comte de Godó, és eixa la intenció”, diu Pablo Andújar.
Un ATP Challenge 125 que vol ser un 250
Com tota competició recolzada per la Fundació Trinidad Alfonso, la Copa Faulcombrige que dirigix Andújar té metes ambicioses. L’objectiu, a mitjà termini, és retornar a la ciutat l’ATP 250 d’anys #arrere. Per a això, el més important és el present. El ací i ara: “És primordial, ara, donar una bona experiència a tothom. Que els jugadors que vinguen marxen dient: “Quin torneig organitzen en el Club de Tenis de València”. Si eixe treball de present el fem bé, les opcions de créixer seran més grans. L’ATP ho veurà amb millors ulls, l’organització tindrà més ganes, l’ajuda institucional serà major i els patrocinis, més nombrosos. Estem en eixe procés. Lògicament, el que m’a mi m’agradaria és portar de tornada un 250 a la ciutat. Això hui dia no és possible i no es pot controlar, perquè funciona a base de llicències que tenen altres promotors. La intenció és fer passos i demostrar que som capaços d’albergar una cosa més gran. Som un 125, però volem fer veure a tothom que és com un 250.
Una ferma aposta per la base
Una de les grans novetats de l’actual edició de la Copa Faulcombridge és l’aposta pel tenis base en València. Prèviament a la celebració de l’esdeveniment, s’ha realitzat diferents clínics en escoles de la província per a acostar als tennistes professionals als més joves. L’objectiu és fidelizar al futur del tenis valencià. “Jo tenia un problema quan començava: per a veure tenis professional, m’havia d’anar a Barcelona. Quan jo era xicotet, el Godó era l’únic torneig internacional que teníem a Espanya. Crec que és molt important que tots els xavals de la província sàpien que s’està fent la Copa Faulcombridge. Que tinguen eixa facilitat de veure als seus referents a prop. Això et fa creure, d’alguna manera, que pots arribar a eixe nivell. Per això donem invitacions als jugadors joves que venen despuntant”, argumenta Pablo Andújar. L’últim exemple, Andrés Santamarta, que seguix el deixant de Carlos Alcaraz. “Això també fa que més xavals vulguen jugar al tenis i que els pares es gasten menys diners, en tindre esdeveniments ja #ací en la Comunitat. Ho veig fonamental. Jo no vaig tindre eixa sort”.
És la pota més social del torneig i que va més enllà de la pista de terra batuda del club. “Si no ens recolzem entre els valencians i posem en valor el que estem creant, serà molt més difícil créixer. Lògicament som un torneig més xicotet que el Comte de Godó o que el Mútua Madrid Open, però som un gran torneig també. I es fa en un gran club de tenis. Cal posar això en valor”.
La Comunitat de l’Esport, Comunitat de tenis
“La Comunitat Valenciana és una Comunitat de tenis, sens dubte”, afirma Pablo Andújar. “En qualsevol poble de València tens unes pistes de tenis. Si no és un poliesportiu, és un club i, per molt xicoteta siga la localitat, hi ha instal·lacions. I a nivell de jugadors professionals, la Comunitat té diversos que han sigut exemples, o que han sigut entrenats #ací. Hem tingut números u com Marat Safin o Juan Carlos Ferrero entrenant-se #ací, David Ferrer que és quasi com un número u, Alcaraz, Baptista, Álex de Muñaur a Alacant… Bernabé Zapeta, Pedro Martínez, Carlos Taberner, Dani Gimeno. La Comunitat Valenciana és exemple de tenis”. Paraula de professional.
