El Gran Premi Internacional d'Atletisme València 2024 va reunir a més de 5.000 persones en el Velòdrom Lluís Puig. Ja és el míting amb més públic d'Espanya
Quique Llopis va aconseguir la mínima per al Mundial de Glasgow baix sostre en els 60 metres barres; Fátima Diame i Eusebio Càceres també van brillar en la longitud
El Gran Premi Internacional d’Atletisme València 2024 va viure este dimecres una de les grans jornades de l’esport rei, en l’inici de la temporada sota sostre. El míting valencià del Velòdrom Lluis Puig ja és un dels més multitudinaris d’Espanya, perquè va poblar ahir les seues graderies amb més de 5.000 assistents que van veure en directe les grans actuacions dels valencians Quique Llopis, Fàtima Diame o Eusebio Càceres -un trio d’asos vinculats al Proyecto FER- i també de l’armada espanyola: Ana Peleteiro, Adel Mechaal, Adrián Ben, María Vicente… Tots van sentir l’alé del públic valencià, que d’alguna forma va demanar a crits que l’Europeu d’Atletisme de 2027 aterre a la ciutat. Un dels grans reptes de la Comunitat de l’Esport a mitjà termini.
Fátima Diame y Eusebio Cáceres, destacats
La saltadora Fátima Diame es va emportar el triomf en la longitud després d’un salt de 6.53 i cinc viatges invalidats cap a l’arena. Diame mai havia vist la instal·lació amb eixe ambient en les graderies, amb tanta gent ansiosa de màgia: “I això que pràcticament he viscut ací”, afirmava. Deia també que venia de carregar volum d’entrene a Barcelona, que la pista coberta és pur tràmit este curs, que els seus objectius esperen a l’estiu i que confia en ella i el seu entrenador -també el d’Ana Peleteiro-, Iván Pedroso. “Es què s’espera molt de mi fa temps… vaig al meu ritme però, per què no va ser este el meu any?”.
Una sèrie calcada, victòria, cinc nuls i un únic bote vàlid (també el quart: 7.73), va oferir el seu company d’entrenament i gran referent del la Comunitat Valenciana, Eusebio Càceres, qui reconeixia tindre “un problema”: “He d’arreglar l’ajust en la taula però em quede amb què els nuls han sigut llargs”. Quart en Jocs, Mundial i Europeu, assegurava “sentir-se com un juvenil, provant coses noves i veient que estic forta i amb ganes de tornar a saltar molt” quan se li preguntava per la seua segona temporada sota els ordes de Pedroso.
Mínima mundialista per a Quique Llopis
En els 60 metres tanques Quique Llopis va clavar la mínima mundialista: 7,62. El coplusmarquista nacional va assegurar “no haver trobat sensacions” i va dir estar “menys en forma que l’hivern passat i focalitzat en l’estiu”. La seua companya de prova Paula Blanquer es lluïa a casa firmant 8.24 i demostrant que presente i futur de l’especialitat passen irremeiablement pel seu talent per a flanquejar barreres.
Espectacle de Mechaal
L’última carrera de la vesprada va ser el monóleg de Adel Mechaal en els 3000 metres. El que fora campió continental de la distància, addicte a l’espectacle com sempre, va tirar un pols al rellotge i va guanyar: 7.43.60, mínima per al Mundial de Glasgow i millor marca espanyola de l’any. Després del seu esforç va declarar que “esta època de l’any aconseguisc el meu màxim estat de forma, m’agrada gaudir de la coberta encara que no la prepare específicament. El meu únic objectiu és gaudir, però si alguna cosa em lleva un poc el somni és baixar de 3.30 este estiu”.
El plusmarquista espanyol de 1500 en pista curta no va eludir el tema candent del dia, la suspensió provisional de Mohamed Katir per part de la Unitat d’Integritat de l’Atletisme: “Fa molt bé el seu treball, és un organisme seriós i correcte, el cas de Katir no és com el meu cas, que depenia de la VIGILEU, que deixa molt a desitjar i ens lleva credibilitat als atletes. És una bona notícia per a l’atletisme el que ha succeït hui”. Esta circumstància ha impedit a l’organització de l’esdeveniment dur a terme la prova de 5000 metres en la qual *Katir pretenia atacar el rècord d’Europa.
Ana Peleteiro, gran reclam
I per a tancar, el gran reclam. O un d’ells en esta edició del Gran Premi: Ana Peleteiro. La gallega, medallista olímpica i amb el focus en els Jocs després de ser mare, no va arribar la tan anhelada mínima per a París, però la seua sèrie va ser molt equilibrada: un nul i cinc salts per damunt de 14 metres, el més llarg, que li va donar el triomf, 14.10.
Una altra de les grans del nostre atletisme, la plusmarquista nacional de pentatló, María Vicente, concloïa segona a només dos centímetres d’Ana, que declarava estar “molt contenta perquè esta estabilitat per damunt de 14 vol dir que està a punt d’eixir. Vull tornar al meu nivell, però és un procés que cal buscar. Em falta competir, no soc capaç d’entrenar a este nivell. Quan t’envoltes de gent que et fa bé et passen poques boniques, tinc una família i una filla meravelloses, només m’he d’ocupar de treballar i portar de menjar a la meua casa”.
