L’internacional Àlvar Gimeno jugarà al Belfast després d’un estiu en el qual a la fi va debutar en l’equip de la seua vida
Hui Àlvar Gimeno posa rumb a Nova Zelanda. Tòpic és a dir que s’emporta la maleta carregada d’equipatge i de molta il·lusió. A 19.266 quilòmetres de casa, el valencià aterra en Christchurch per a continuar creixent com a jugador de rugbi, però també com a persona. Després d’un estiu parlant amb diferents equips, finalment jugarà al Belfast. «El més complicat podríem dir que ha sigut aconseguir la visa per a poder quedar-me allí», reconeix.
En realitat, Àlvar, nascut el 15 de desembre de 1997, porta preparant aquest viatge fa anys. En el 50 aniversari del seu pare, l’integrant dels Lleons XV va viure a Nova Zelanda uns mesos. Volia tornar. Anava a fer-ho fa tres anys, però la falta de visa li va impedir fer-ho i a més en el seu camí es va creuar el club francés AS Béziers Erau. En 2021 va tornar al VRAC, a Valladolid, el seu club anterior, i va continuar forjant-se i treballant, com la resta dels internacionals amb vista al Mundial de 2023.
La classificació per a la competició va ser un dels moments més feliços de la vida esportiva d’Àlvar. I de tota una generació: «Aconseguim a la fi enganxar a molta gent». Al maig de 2022, 40.000 persones van acudir al Wanda per a veure la selecció espanyola contra els Classic All Blacks. Però el rugbi, i tot el país, s’anava a portar una gran maçada quan els Lleons van conéixer que s’anaven a quedar fora del Mundial per alineació indeguda: «És una llàstima perquè tot el que hem avançat durant aquests anys costarà molt mantindre-ho, hi ha tota una generació de jugadors molt bons que no podran estar ja en el següent Mundial per edat».
Àlvar és dels quals, si no passa res, podrà disputar el torneig en 2027. Encara que la sensació d’impotència davant una situació injusta continua acompanyant al valencià, ell no baixa els braços. Aquest estiu va tornar a casa i va continuar preparant-se per a no perdre la forma en el CAU. Coses del destí, a la fi, ha pogut debutar en l’equip sènior del club de la seua vida: «vaig marxar en juvenils i em va fer molta il·lusió jugar en el primer equip». En el CAU ara també són una mica del Belfast.
