La classificació de triple salt de l’Europeu de Munic, amb dos grups i dos corredors amb els seus dos fossats en paral·lel, va anar totalment intrigant a causa d’un vent molt canviant. Els dos valencians van haver d’estar molt pendents de la direcció del vent per a maximitzar l’esforç en els seus salts. Marcos Ruiz ho va arredonir amb un gran tercer salt, que li va portar fins als 16,76 (-1.3), la cinquena millor marca de tots els competidors. Pablo Torrijos, com ja li va succeir en el Mundial de *Eugene, no va tindre bones sensacions, però l’atleta del Platges de Castelló va tindre a la sort de cara aquesta vegada i li va valdre amb una marca fluixa (16,12 amb +2.5). Estava en el filferro, però els saltadors van tindre tants problemes en aquest concurs que abans de fer el tercer i últim intent, va mirar la classificació i va veure que estava en la final, que se celebrarà el dimecres a la nit (20.15 hores, Teledeporte).
El castellonenc no aconsegueix traslladar les bones sensacions entrenant a les competicions, encara que es dona per satisfet per haver salvat un dia realment complicat. “Els dos salts han sigut dolents. Malament la carrera i mal el salt. Només que he mantingut la calma i això m’ha permés evitar el vent en contra. De fet, li ho he dit a Marcos, que esperara. Perquè damunt les banderes de dalt marcaven una cosa i les de baix, una altra. Ha sigut una mica boig. No m’he vist res bé, però porte tres Europeus, tres finals, tres diplomes i vull repetir. Les últimes dues setmanes han sigut bastant bones, he remuntat bastant i he tingut grans salts. Això de hui m’ha sorprés per a malament, però he tingut sort”.
Marcos Ruiz, un atleta que enguany competeix per la federació de Catalunya, estava molt més tranquil i tractava de llevar-se pressió en el seu segon gran campionat. “Ha sigut un concurs molt boig amb vent molt canviant, però l’important és que ho hem tret i ja estic en la final, on només espere gaudir. Jo no pense en els 17 metres sinó a gaudir i quan haja d’eixir, eixirà”.
