La Comunitat Valenciana acaba amb 17 medalles: quatre ors, sis plates i set bronzes. Yurena Hueso puja al podi per primera vegada en un Campionat d’Espanya. Evelyn Yankey i Paula Blanquer pugen al podi dels Campionats d’Espanya amb només 18 anys. Quique Llopis i Alexis Sastre es retroben amb una medalla de plata
La primera medalla d’or per a l’atletisme valencià en el Campionat d’Espanya va arribar en la sessió matinal del dissabte de la mà de Lois Maikel Martínez, a qui li va bastar amb llançar 58,94 per a emportar-se el títol. En el seu cas, el cinqué títol consecutiu. El cubà nacionalitzat espanyol porta cinc anys invicte en aquesta competició.
La sessió matinal va deixar també el nové lloc del jove marchador valencià Jorge López en una final de 10.000 m marxa en la que va signar la seua millor marca de sempre (44:46.29).
Per part seua, Claudia Conte ja és un dels referents de l’atletisme espanyol. La de Benicàssim va ser subcampiona d’Europa sub23 i sisena del món en pista coberta. Va barallar al màxim per millorar la seua marca personal, per aconseguir la mínima per al Mundial, pel rècord d’Espanya, per donar un colp de la taula. Però no va arribar. Es va haver de conformar amb un botí menor, el rècord dels campionats: 6.177 punts.
L’altra cara eren els seus companys Óscar Andrés, que es va penjar la medalla de bronze en el decatló després de fer marca personal en sis de les deu proves (7.288 punts, nou rècord personal), i Mara Herrando, una atleta sub20, que també va trencar el seu sostre en l’heptatló amb 4.854 punts.
Eusebio Càceres va aconseguir el seu sisé títol de campió d’Espanya a l’aire lliure. El saltador d’Onil ha tornat a pujar un escaló després d’anys de penúries per les lesions. Però ha tornat. “Soc molt cabezón”, recorda sempre que se li pregunta. I al quart lloc dels Jocs de Tòquio li ha succeït una temporada on torna a ser regular per damunt dels huit metres. En Nerja, en el Campionat d’Espanya, es va haver d’anar fins als 8,10 (+0.2) per a ser campió, només quatre centímetres d’avantatge sobre Héctor Santos.
La jornada es va arredonir amb dues noves medalles de bronze. Una de Carmen Marco, que just en la final va trencar el seu ‘costum’ de batre la seua plusmarca cada vegada que corria. En les semifinals va igualar el seu topall (11.41), però en la final es va quedar en 11.45, suficient per a pujar al podi. L’altre bronze va arribar en els llançaments de la mà de Paula Ferrándiz, l’atleta alacantina que no es va conformar amb aqueixa posició. En el seu primer tir es va anar per damunt dels 50 metres (50,61) en els cinc següents va fer nul. Va arriscar i no li va valdre.
Un altre que va entrar en una final va ser el jove Miguel Izquierdo. El velocista sub23 va fer un campionat superb que va coronar amb una nova marca personal (10.48, +1.0) en els 100 metres que li va valdre la setena posició.
Els primers espases dels 1.500 no van fallar. Abderrahman El Khayami es va ficar en la final després d’acabar segon la seua eliminatòria (3.44.69) i el seu company Enrique Herreros va fer el propi amb la tercera posició (3.48.73). En el camí es van quedar Mohamed Reda i Hamza Ardjoun.
Vicent Fabra va aconseguir la sisena posició en la final de perxa. El castellonenc va saltar 5,15, el seu millor registre enguany, i després no puc amb 5,25, que haguera suposat una nova marca personal.
María González va trencar una barrera que portava anys atacant, la dels tretze metres en el triple salt. La valenciana ho va aconseguir pels pèls en la final de Nerja, on va saltar 13,00 i va acabar cinquena. María Méndez va saltar 11,89 (onzena).
Evelyn Yankey, va fer un bon salt de 6,23 (+2.7), que es quedava lluny dels 6,34 de la campiona, Irati Mitxelena.
Paula Blanquer venia de córrer en 13.59 (segona millor espanyola sub20 de tots els temps) una setmana abans del Campionat d’Espanya, una marca que va canviar totes les seues expectatives.
Quique Llopis tornava a sentir-se pletòric en una pista d’atletisme després de diversos mesos “de molts dubtes” i de superar els obstacles, més durs que les deu tanques, que li han portat fins a la medalla de plata amb una gran marca 13.34 en una altra final ventosa (+2.2). Un premi major veient com estava fa només un mes. “Tenia dubtes i no sabia si deixar córrer aquesta temporada, però ara em veig capaç de córrer molt més ràpid que hui perquè de veritat que tinc molt bones sensacions”, explica l’atleta del Gandia Alpesa que li esperen els Jocs del Mediterrani a Orà (Algèria). El pupil de Toni Puig va derrotar a tots els seus rivals menys a Asier Martínez, que va volar fins als 13.15. Durant sis tanques es va sentir que podia tutejar-li. El navarrés va ficar un canvi i el de Bellreguard, per l’ànsia de mantindre’s al seu costat, s’ha engolit la tanca i ha perdut les seues opcions de lluitar per l’or.
Alexis Sastre, somreia com a subcampió d’Espanya després de dos anys pràcticament en blanc. “Ha sigut dur i molt difícil. Vaig arribar a pensar que n mai tornaria a saltar a aquest nivell. No he demostrat encara el que soc capaç de saltar, però cal no oblidar el que ha costat arribar fins ací”.
La jornada del matí va deixar també l’onzé lloc de Hodei Oyanguren en la final de javelina (62,93), i l’eliminació de Ramón Martínez (21.35) i Daniel Lusilla (21.63) en una semifinal de 200 metres amb vent en contra (-0.5).
En l’última jornada, Pablo Torrijos i Yurena Hueso, amb un segon i un tercer lloc, i els relleus del Platges de Castelló i el Fent Camí van elevar a la Comunitat Valenciana fins a les 17 medalles en el Campionat d’Espanya. Al final van ser tres medalles d’or, sis de plata i set de bronze.
Pablo Torrijos porta catorze anys sense faltar a la gran cita nacional de l’estiu. I ho va fer, després de set mesos en blanc, que va interrompre tímidament amb la temporada ja començada. En la seua tercera aparició, el saltador, set vegades campió d’Espanya, va sumar una medalla de plata a la seua col·lecció amb un salt de 16,72 (+1.7), el millor d’aquest any atípic amb tan poques competicions a les seues cames. En Nerja sabia que la mínima per al Mundial era una cosa utòpica, però la de l’Europeu (16,95) sí que la veia al seu abast. “Però potser he acusat la falta de sensacions en competició. Porte només dos mesos d’entrenament bo i és ara quan comence a veure’m bé”.
L’altra novetat que ha irromput durant la seua absència es diu Jordan Díaz, l’atleta nacionalitzat que ahir va tornar a batre el rècord d’Espanya. Aquesta vegada fins a 17,87 (i un salt ventós de 17,93). Torrijos es va mostrar crític amb la rapidesa de la seua nacionalització, que no amb el portentós saltador nascut a Cuba.
Yurena Hueso és una atleta notable. Ni un talent innat ni una xica del munt. Però li faltava pujar l’esglaó per a tractar-se amb l’elit nacional. Ha lluitat durant anys per ser millor, més ràpida, més resistent, més hàbil en carrera, i la seua coronació ha arribat en 2022. Primer en aconseguir córrer en 2.03 i aquest cap de setmana, en Nerja, amb la seua primera medalla en un Campionat d’Espanya absolut.
Abderrahman El Khayami va aconseguir la que, probablement, era la seua màxima aspiració en una de les finals de 1.500 més complicades dels últims anys amb rivals com Mario Romo, que va ser el campió, Mo Katir, Nacho Fontes o Adel Mechaal.
El llançador alacantí Ángel Poveda es va quedar a només nou centímetres del podi en la final de pes amb un llançament de 17,36, lluny dels seus millors registres. Alejandro Noguera va acabar huité (16,81) i el campió paralímpic Kim López, onzé (16,45).
María Ureña va tindre una vesprada infausta. No va arribar en el seu millor dia i damunt va entropessar dues vegades amb una atleta que va caure just quan es va produir el canvi en el grup de cap. La xativina va acabar dotzena amb 17.12.49.
En els relleus, van caure tres noves medalles. Dos del Platges de Castelló, que va guanyar el 4×100 de dones i va ser tercer en el 4×400 femení, i una del Fent Camí, subcampió d’Espanya de 4×100 en homes.
